La traca final

Entre el Lorca poeta i el Lorca dramaturg, no sabríem quin triar.   Us imagineu la situació , encara que sigui a començaments del segle XX i en una vida rural?  Podeu imaginar una mare, vídua, imposant un dol rigorós de vuit anys a les seves cinc filles, totes joves i amb les hormones revolucionades?  Penseu que una mare pot controlar fins l’últim detall de la vida de les seves filles  a les que considera com a “propietats”

Doncs això i molt més,  magníficament retratat  per Federico Garcia Lorca,  és un autèntic “dramon” , en el sentit estricte de la paraula.  I tot i així es una obra que dona molt de joc a les actrius per lluir-se.

Això es el que va succeir divendres 26 de Juliol a la sala teatre del Centre Cívic La Colina, on ART EN ACCIÓ ens va presentar, ara sí, l’ultima mostra d’aquest curs.  Sisena i última mostra de les que ens han ofert els grups de formació que canvien de registre per assolir la millor preparació actoral possible.

Ens agrada buscar una paraula que defineixi el que vàrem veure i sentir les prop de cent persones-algunes dretes per falta d’espai- que vam ser espectadors de LA CASA DE BERNARDA ALBA.   La primera que ens ve al cap, es CALOR,  però aquesta no val, perquè no es mèrit nostre. Les actrius si que ens suggereixen una paraula: INTENSITAT.  Per que les cares, els moviments, les paraules, les baralles,   tot va ser intens.  Dalt de l’escenari es va representar de forma autèntica i convincent aquesta obra.  Les llàgrimes eren de veritat, el suor real, les enveges disfressades amb subtils paraules, es clavaven com punyals, les conviccions de la mare Bernarda eren dures com la pedra foguera.

I quan això passa, no estem devant d’un entreteniment qualsevol. Estem gaudint d’un gran regal.  Un regal que porta la firma d’un dels mes grans dramaturgs de “la España profunda”, però que tant les nostres actrius com la nostra directora, La Montse Bañolas, han sabut embolcallar de la millor manera, per que arribés a nosaltres amb tota la seva essència.

La Casa de Bernarda Alba

Ara sí, definitivament, bon estiu a tots i totes, i felicitats a tots els grups que heu participat.  Les mostres d’enguany han estat d’un altíssim nivell, i la satisfacció de la feina ben feta es el que avui ens omple a tots.

Ens veiem al Setembre