Les dinàmiques de grup. Juguem?

Aprendre a conèixe’ns millor, apropar-nos a saber quí som i quí podem arribar a ser amb dinàmiques de grup. Redescobrir el nen o la nena que tots portem a dintre, jugar, riure, trencar amb prejudicis i barreres establertes…

Sona bé, oi?

L’assertivitat, l’autoestima, l’empatía, la creativitat, la cohessió de grup, la resolució de conflictes, l’autoconfiança, el control d’estres, l’autoconèixement… Tots aquests aspectes tenim la oportunitat de treballar-los d’una manera lúdica, i en un procès en el que de mica en mica ens convertim en protagonistes de la nostra transformació personal i social.

I és per arribar a aquesta transformació que utilitzem les dinàmiques de grup.

I qué son les dinàmiques de grup?

Bàsicament son jocs, que ens enfronten, en un espai segur, a nosaltres mateixos, al nostre entorn, des del nostre jo més essencial. Jocs on es desperten sensacions, emocions, també pors. Jocs que ns dónen informació i ens ajuden a saber quí som, com som, quí i com podem arribar a ser.

I per qué des del jo més essencial?

Anem per la vida pensant, evaluant, contant fins a deu abans de fer cap passa. Racionalitzem cada acció que portem a terme, analitzem allò que diem, alló que ens diuen els altres, des d’el que s’espera que hagim de dir, des d’el que s’espera que ens hagin de dir els altres. I això està bé, però qué passa amb el que volem dir o fer de veritat?, qué passa amb el que ens passa per dins?

Les dinàmiques de grup ens donen la oportunitat de reconèixe’ns en aquest jo essencial, perque juga el cos, les sensacions, les emocions, sense filtres, sense judicis. En definitiva, recuperem, alimentem el nen, la nena que portem a dintre.

A Art en Acció és un objectiu prioritari aquest treball, entendre qué ens passa, qué fem amb allò que ens passa, com ens relacionem, amb nosaltres mateixos, amb el nostre entorn, i des d’aquí, i a apartir d’aquí, jugar, ser canal i donar vida a tots aquells personatges que ens trobem sobre el paper i que han sigut escrits per trepitjar els escenaris.

Veniu a jugar?